DOLORS CREUS CASANOVAS

Cervera, 1881 – Tàrrega, 1954

Emprenedora i empresària catalana, cofundadora del Grup Borges Internacional

Era una dona de família pagesa. Va viure la infantesa i l’adolescència en el context de gran activitat econòmica de la seva Cervera natal.

Es va casar amb Antoni Pont Pont (nascut a Tordera). Juntament amb el seu marit, l’any 1896, va fundar una empresa a Tàrrega coneguda amb el nom de Cal Tordera, dedicada a la venda de fruita seca i d’oli. La Dolors només tenia 15 anys i li havia calgut autorització de la família per casar-se amb l’Antoni.

La Dolors no volia ser una simple dona pagesa; volia un futur millor. Va decidir provar sort a Tàrrega i per això van instal·lar en aquesta població el seu negoci. Van fer de comerciants, d’intermediaris comprant i venent ametlles i olives. Amb les guanys obtinguts el matrimoni es va convertir en industrial i transformador. L’any 1914 van construir un molí amb premsa de biga de fusta i d’aquesta manera s’evitaven enviar a moldre les olives a Arbeca o a Borges. El projecte va reeixir. Amb el temps van  introduir la premsa hidràulica i l’any 1920 van comprar la primera esclofolladora industrial d’ametlles coneguda a Catalunya.  Cap al 1925 els fills de la parella – Josep i Ramon- s’incorporaven a l’empresa familiar, en el que va ser l’etapa de consolidació del negoci de l’ametlla i l’oli.

Malgrat que en els anuaris d’aquella època, la titularitat i l’èxit de l’empresa sempre s’ha atribuït al marit i als fills, la gent de Tàrrega sempre ha considerat que la Dolors – una dona de caràcter - era l’ànima del creixement de l’empresa. Coneixien la seva simpatia i capacitat de convicció com a venedora. Treballava per a l’economia de la família, criava els seus 4 fills i duia la intendència de la casa.

Va treballar molt per tirar endavant la seva família i l’empresa familiar. Va poder veure com els seus fills i néts s’implicaven en la indústria i l’inici d’una gran empresa. La Dolors va morir el 1954, sense saber que amb el temps l’empresa que allà va fundar acabaria sent líder a nivell català i amb una gran presència internacional.

La trajectòria del Grup Borges ha permès que el seu nom no s’oblidés com ha succeït amb la majoria de dones treballadores a través dels segles.

Font: Enric Vicedo Rius, Dolors Creus Casanovas. L’inici d’una gran empresa, Emili Bayo [et al.], Lleida és femení: dones per a la història, (aut.) (pàgines 77-83).  ISBN 978-84-937070-1-9

https://ca.wikipedia.org/wiki/Dolors_Creus_Casanovas

MARIA MERCÈ MARÇAL I SERRA

Poeta, catedràtica de català, narradora, traductora, editora i activista, política, cultural i feminista.

Maria Mercè Marçal va néixer a Barcelona però va passar tota la seva infantesa a Ivars d'Urgell, al Pla d'Urgell, d'on sempre es va considerar originària. El fet de viure i créixer en un entorn rural serà determinant per a Marçal. La tradició popular, palpable en el lèxic, les metàfores, les imatges i els girs idiomàtics, van ser una constant en la seva obra. Els seus pares tenien inquietuds culturals i artístiques. La poeta sempre va mantenir el lligam amb la terra i la cultura popular.
El 1963 se'n va anar a estudiar el batxillerat a l'institut de Lleida. Durant aquesta etapa va escriure els primers textos en català. El 1969 es va traslladar a Barcelona per ingressar a la Universitat de Barcelona, on va cursar Filologia Clàssica. En l'etapa universitària s'inicia la politització de Marçal. Abans d'acabar els estudis comença a impartir classes de català, en el marc de la resistència antifranquista, a Sant Boi de Llobregat.
La dècada dels setanta va representar l'entrada de Marçal en el món literari i en l'activisme polític i feminista, que ja no va abandonar mai. El 1972 es va casar amb el company d'estudis i poeta Ramon Balasch, de qui es va separar el 1976. Aquest mateix any va guanyar el premi Carles Riba de poesia amb el seu primer poemari, Cau de llunes, que es va publicar l'any següent. El 1979 es publica el poemari Bruixa de dol.
El 1980 va néixer la seva filla Heura. Va decideix afrontar la maternitat en solitari i dedica a la filla alguns poemes (com ara Triar). El 1982 publica Sal oberta, recull en què tracta poèticament l'embaràs i el naixement de la seva filla.
A Terra de mai, també del 1982 (títol al·lusiu a la seva companya sentimental Mai Cobos), tracta el tema de l'amor entre dones, inèdit en la literatura catalana fins llavors.
El 1985 va publicar La germana, l'estrangera. L'última obra poètica que publica en vida és Desglaç, en què tracta el dol per la mort del seu pare. Durant els vuitanta, Marçal estudia i tradueix diverses poetes i escriptores. El 1994, Marçal publica La passió segons Renée Vivien, la seva única novel·la, que li val un reguitzell de premis.
En els darrers anys de la seva vida, Marçal impulsa el Comitè d'Escriptores dins el Centre Català del PEN Club. El 1996 se li diagnostica un càncer. En aquests anys de lluita contra la malaltia escriu bona part de Raó del cos, que es publicarà pòstumament el 2000.

Va morir el 1998 a Barcelona, als 45 anys, i va ser enterrada a Ivars d'Urgell. Abans de morir va rebre la Medalla d'Honor de Barcelona. Pòstumament s'han publicat dues antologies de la seva poesia i un recull de prosa de no ficció, Sota el signe del drac (2004), a cura de Mercè Ibarz.

Font: https://ca.wikipedia.org/wiki/Maria_Merc%C3%A8_Mar%C3%A7al_i_Serra
----------------------------------------------------------------------------------------------
Podeu ampliar la informació sobre la vida de M. Mercè Marçal consultant: Dolors Sistac Sanvicén, M. Mercè Marçal. La germana, l’estrangera,  Emili Bayo [et al.], Lleida és femení: dones per a la història, (aut.) (pàgines 189-197).  ISBN 978-84-937070-1-9

També podeu trobar informació a la Fundació Maria Mercè Marçal https://fmmm.cat/

Elisenda de Montcada

Aitona, 1292 - Barcelona, 1364 

Reina,  filla d’una de les cases més antigues de Catalunya, va aconsellar el seu espòs Jaume II en qüestions d’estat sempre que va caler. El seu gran somni va ser, però, la construcció d’un monestir de clarisses. I el va fer realitat.

Era una dona intel·ligent, culta i amb criteri. 

Les noces amb el rei Jaume II es van celebrar el dia de Nadal del 1322.  Jaume II tenia cinquanta-cinc anys i havia enviudat recentment de la seva tercera esposa, Maria de Xipre. Elisenda ja era una dona madura de trenta anys. La parella tampoc no va aconseguir descendència, però s’avenien: ella aconsellava el marit en els afers de govern, i quan Jaume va emmalaltir la va tenir abnegadament al seu costat. 

L’esperit religiós va ser molt important per al matrimoni: Elisenda era una dona intensament pietosa, i això va marcar els últims anys del rei i els va unir. La primavera del 1327 Jaume II va poder veure com un dels somnis de la seva esposa es feia realitat: la construcció d’un monestir de clarisses a Pedralbes.  

A Lleida l’any 2009 a Lleida es va inaugurar la nova plaça Elisenda de Montcada, situada al costat del carrer Arquitecte Morera i Gatell a Vilamontcada.

Font: http://dones.gencat.cat/web/.content/03_ambits/docs/cdoc_publicacions_Elles.pdf

Si vols saber més coses de la vida d'aquesta reina, nascuda a Aitona, clica l'enllaç següent: ELISENDA DE MONTCADA

Aurembiaix d'Urgell

1196 - 1231, Balaguer

Tot i haver heretat el títol, l’hi van prendre perquè deien que una dona no podia gestionar el comtat, però ella, que era una gran estratega, va saber recuperar el que era seu.

Descobriu més detalls de la vida d'aquesta gran dona, clicant l'enllaç següent: 

Aurembiaix d'Urgell

ESPERANÇA GONZÀLEZ I PUIG 


Va ser una religiosa lleidatana, fundadora de les Missioneres Esclaves de l'Immaculat Cor de Maria.

L’Esperança González i Puig era filla d’una acomodada família cristiana i va rebre una acurada formació. Va créixer en la devoció i tenia inclinació a la vida contemplativa en el sentit que es refugiava en l’oració, la solitud i el silenci. Sempre va sentir una doble crida: cap a un aïllament voluntari per a la pregària i, al mateix temps, un desig de treballar pel Crist.

Quan tenia 28 anys, tingué una visió que fou el punt de partida cap a la fundació d’un institut femení a favor de les dones marginades, inspirat en les Carmelites Descalces i amb religioses de vida austera i penitent, dedicades a l’exercici de la caritat. Va haver de superar molts obstacles perquè no tothom veia amb bons ulls aquest projecte. Onze anys més tard, la fundació va poder tirar endavant i el nou Institut femení fou autoritzat. 

Tant la fundació com la casa-asil es van instal·lar a la casa pairal de la família González, al final del carrer Sant Antoni de Lleida, on havia estat el convent dels Antonians, adquirit pel pare de l’Esperança. 

De l’any 1867 al 1870 la casa va passar de tenir 21 religioses a 27 i les dones acollides van augmentar de 15 a 58. En aquesta data també havia ampliat la seva tasca a l’educació i l’ensenyament de la infància i joventut femenina. Va veure la necessitat d’atendre les dones marginades i els va voler donar una amorosa acollida.

El seu procés de beatificació va obrir-se a instància de la congregació que va fundar. El 28 d'abril de 2006 fou declarada venerable per Benet XVI.

Al barri de Cappont de Lleida, hi té un carrer amb el seu nom.

Fonts

Romà Sol i Carme Torres, Esperança González, La mare esperança i la dona marginada, Emili Bayo [et al.], Lleida és femení: dones per a la història, (aut.) (pàgines 45-50).  ISBN 978-84-937070-1-9

DOLORS FÀBREGA I COSTA, "LA CAPUTXINA"

Solsona 1888-1964                             Empresària catalana

Fou una dona emprenedora, una aventurera dels negocis durant la postguerra i protagonista de la història de la seva ciutat mentre hi visqué. Tot això en un temps en què les dones es consideraven fràgils com el vidre i alhora transparents.

Els divendres feia mercat, sobre la vorera, davant de casa seva. Venia molt, però el negoci més gran el feia amb els productes que enviava a Barcelona a primera hora de la tarda amb dos transportistes que tenia llogats (...). A la nit, els camions pujaven carregats amb fruita cap a Solsona.

Quan el negoci li rajava (...) s’adona que podia dedicar-se a la construcció (...). Començà a construir pisos a les finques que tenia al costat del seu xalet.

Era una bona dona, creient i practicant. Per Sant Jaume, la festa del barri, llogava una orquestra que pagava de la seva butxaca. (...) A la nit, feia preparar un envelat de boix i tothom que volia podia anar a ballar perquè ella pagava totes les despeses.

La Dolors Fàbrega i Costa – que sempre havia pensat que moriria del cor, sofrí una greu feridura l’any 1958. Encara visqué sis anys en unes condicions extremament lamentables fins que entrà en un coma profund i morí el 4 de juny de 1964.

Font: M. Dolors Guàrdia, Dolors Fàbrega i Costa “La Caputxina” L’instint empresarial, Emili Bayo [et al.], Lleida és femení: dones per a la història, (aut.) (pàgines 99-103).  ISBN 978-84-937070-1-9

MARIA TERSA MIRALLES

Primera locutora de Ràdio Lleida

(Almacelles, 1912- Barcelona 2015) 

La Maria Tersa va ser una locutora de ràdio catalana, filla d'uns terratinents propietaris de Casa Tersa. 

Durant la dècada del 1920 es va instal·lar a Lleida. El 1933 va entrar a treballar com a locutora a Ràdio Lleida juntament amb la seva germana Aurora. A causa dels bombardejos va deixar d'emetre l'any 1938 i va marxar a Girona, on va col·laborà amb Ràdio Girona i va viure a l'edifici de l'emissora amb els seus pares com a refugiats de guerra. 

Va treballar com a locutora fins que les tropes franquistes ocuparen la ciutat i clausuraren l'emissora.

En acabar la guerra civil espanyola va tornar a Lleida amb la seva família i es dedicà al comerç, i posteriorment es traslladà a Barcelona, on es dedicà a l'hosteleria. El 2010 va rebre la Creu de Sant Jordi

A Lleida té un carrer per commemorar el seu nom. Està ubicat ubicat a La Cerdera, travesser amb el carrer Mahalta

DONES ARTISTES

Per una diada de St. Jordi FEMINISTA

Cliqueu l'enllaç següent i podeu veure el vídeo amb les nostres 
recomanacions de lectures feministes

CASAL DE LA DONA TWITTER

#lleidaviusantjordi

La dona destacada d'avui és...

RAMONA ROVIRA GARRIGA 

La Fuliola, 23 agost 1902 - Barcelona 5 febrer 1964 

Va ser artista del cuplet al Paral·lel també coneguda amb el nom de "Ramoncita Rovira". Va estrenar alguns dels temes més cèlebres de Joan Viladomat. 

Va actuar per primer cop al teatre Maravillas de Madrid amb el nom artístic de Ramoncita Rovira. El 1922 Joan Viladomat va compondre un tango amb lletra de Fèlix Garzo anomenat Fumando Espero que ella va enregistrar en un disc per primera vegada el 1924.  L'èxit de la seva versió va fer que "Fumando espero" arribés a Argentina.

Si voleu saber més coses de Ramoncita Rovira, cliqueu damunt del seu nom per accedir a l'enllaç.

CONCEPCIÓ GONZÀLEZ MALUQUER

Salàs de Pallars, Pallars Jussà, 1914 - Barcelona, 2004
Escriptora pallaresa

"Tenia tanta fal·lera per escriure, que quan havia de donar la papilla a un dels meus fills, amb una mà tenia la cullereta i amb l'altra el llapis".

Es formà com a mestra entre el seu Salàs nadiu i la ciutat de Lleida, on acabà la carrera. Després d'haver superat unes oposicions, Concepció se'n va anar a Barcelona, a l'Escola Normal de Mestres de la Generalitat, per completar la seva formació i assegurar-se una plaça per exercir la docència. Aquí va viure l'esclat de la Guerra Civil. 

Concepció es formà com a poeta, llegí i escriví versos, però un cop acabats, la majoria tornaven malauradament a reposar en calaixos. Aquesta situació és una trista constant en la seva producció literària.

Si voleu ampliar la informació sobre la vida d'aquesta escriptora pallaresa, cliqueu l'enllaç damunt del seu nom. 

Avui us parlem de 

MARIA MONTULL ROSELL

Cervera, 5 de gener de 1897-Lleida, 23 de març de 1980

Maria era filla d’una coneguda nissaga de dentistes de Lleida. Va ser la primera llicenciada en Odontologia de Catalunya i la segona de l’Estat Espanyol.

En obrir la seva primera consulta ella mateixa recordava que: «joven y mujer, los pacientes no se fiaban, pensaban que no tenía fuerza y era una cuestión de habilidad».

Llegiu més a:

Les primeres universitàries lleidatanes (1882-1920), article de Quintí Casals Bergés de la Universitat de Lleida.

Seguim amb les nostres aportacions sobre dones que van canviar el món. 

Avui us parlem d'...

ELISENDA DE SANT CLIMENT 

(Lleida, 1220-1297) fou la mare de la reina Rocaia de Tunís i la portadora del Sant Bolquer a Lleida.

Durant 500 anys, a la Seu Vella de Lleida es va venerar la tela amb què la Mare de Déu va embolcallar el cos del nen Jesús quan va néixer. L’anomenat Sant Drap o Sant Bolquer va estar a punt de causar un conflicte diplomàtic entre Jaume I i el rei musulmà de Tunis. I darrere de tot plegat hi havia Elisenda de Sant Climent i la seva increïble història.

Elisenda, filla del ciutadà lleidatà Guillem Ramon de Sant Climent, hauria nascut vers 1220...

Podeu llegir la història sencera, clicant l'enllaç del nom de la protagonista d'avui (a dalt) 

SOLEDAT ESTORACH ESTERRI

Albatàrrec 1915- Bordeus (França) 1993.
Lluitadora anarcofeminista; va crear l’Institut de Dones Lliures i el Casal de la Dona Treballadora.

L'any 1931, amb la caiguda de la monarquia, es va incorporar a un grup de joves de l'Ateneu i va passar a l'acció preparant mítings o assistint-hi. El sentiment de comunitat i d'acció col·lectiva la va entusiasmar. Fruit d'uns debats interns sobre les dificultats que tenia la dona dins de la CNT, van formar una xarxa de suport mutu que va rebre el nom de Grup Cultural Femení.

El 1936 va crear, amb l'Agrupació Dones Lliures, l'Institut Dones Lliures i, el 1937, al Casal de la Dona Treballadora, que tenia com a objectiu la formació tècnica i la preparació social. També va ser col·laboradora de Terra i Llibertat.

En els últims anys va col·laborar en la edició del llibre Dones Lliures. Lluitadores llibertàries, editat per la Fundació Anselmo Lorenzo (1999). 

MARTINA CASTELLS I BALLESPÍ 


Lleida, 23 de juliol de 1852 - Reus, 21 de gener de 1884

Fou una metgessa catalana, coneguda per ser una de les tres primeres dones de l'Estat espanyol –juntament amb Maria Elena Maseras i Dolors Aleu– a matricular-se (l'any 1877) i llicenciar-se (l'any 1882) en Medicina, per la Universitat de Barcelona.

Un cop llicenciada, Martina Castells fou la primera dona que va assolir el doctorat, el 4 d'octubre de 1882, quatre dies abans que ho fes Dolors Aleu.

MARIA SAURET

Lleida, s. XVII - Lleida, s. XVIII

Va ser una heroïna catalana de classe burgesa. La seva vida està envoltada de llegenda. Va viure a Lleida entre la darreria del segle XVII i els primers decennis del segle XVIII. No es disposa de gaire informació sobre aquesta figura individual de l'època moderna. La singularitat històrica de Maria Sauret prové de la seva participació en els esdeveniments derivats de l'impacte de la Guerra de Successió a Lleida. I, sobretot, del fet que en Narcís Feliu de la Penya, historiador i cronista que explicar els violents avatars transcorreguts al llarg del mes de setembre de 1707, on Maria Sauret va participar activament.

VICTORINA VILA BADIA

Albesa, 19 de desembre de 1883 - Mèxic, 26 de gener de 1962

Fou una mestra i exiliada catalana; des de 1939 va viure a Mèxic, col·laborant amb la seva filla Elvira Godàs Vila en tasques pedagògiques.

Va estudiar música, batxillerat i mestra elemental a Lleida. La seva especialitat era el piano i era una jove promesa del violoncel, però a conseqüència d’una fractura a la mà esquerra va haver d’abandonar aquest instrument. Va formar part de l’Orfeó Català, on va ser elegida com solitsta per la seva extraordinària veu.

Si voleu conèixer la biografia de DONES de Ponent que han fet història en diferents àmbits i èpoques, podeu consultar les entrades que estem publicant aquests dies a través de les nostres xarxes socials i al web www.feminismes.paeria.cat

Cliqueu damunt el nom i en tindreu més informació: 


ZOE ROSINACH PEDROL  
  

Lleida, 6 de febrer de 1894 - Saragossa, 31 de gener de 1973.
Fou la primera doctora espanyola en farmàcia. Nasqué en una família liberal i culta. El suport dels seus pares i la seva vocació i tossuderia van conventir-la en pionera al doctorar-se en Farmàcia l'any 1920.

MARIA RÚBIES I GARROFÉ

Camarasa (La Noguera), 21 de novembre de 1932 - Lleida, 14 de gener de 1993.
Fou una mestra i política catalana. Llicenciada en Matemàtiques per la Universitat de Barcelona. Va ser capdavantera del moviment de renovació pedagògica entorn de l'Escola de Mestres Rosa Sensat i una de les fundadores de l'Escola Espiga. També va ser la primera presidenta del Consell Escolar de Catalunya.


DOLORS PIERA I LLOVERA

Puigverd d'Agramunt, 21 de juliol de 1910 – Santiago de Xile, 20 de gener de 2002

Fou una mestra i sindicalista catalana. Fundadora de FETE-UGT, fou Secretaria General de la Unió de Dones de Catalunya i la primera dona regidora a l'Ajuntament de Barcelona (1937-1939) pel PSUC
El març de 2006 es creà el Centre Dolors Piera d’Igualtat d’Oportunitats i Promoció de les Dones de la UdL, per un conveni entre el Seminari Interdisciplinari d’Estudis de la Dona (SIED) i la Universitat de Lleida (UdL). 

TERESA BALASCH

També coneguda com Teresa Guix -que era el seu nom de casada- i popularment La Maseta. Fou el personatge més famós de la crònica negra lleidatana de tot el segle XIX. El 26 d'agost de 1839 va ser executada al garrot vil, a la Mitja Lluna de Cappont de Lleida, acusada del parricidi del seu marit.

Fins al 17 de setembre està obert el termini d'inscripció per al Grup de Lectura "Una habitació pròpia" que organitza la Biblioteca Pública de Lleida.

INSCRICPIONS i més informació dobre aquest i altres grups de lectura clicant el següent enllaç: 

GRUPS DE LECTURA 

Veureu que a l’apartat dels grups dóna accés a dos tipus de pàgina:

a)       Clicant damunt el nom del grup à trobem la informació del grup (coordinador, horari, calendari, lectures i títol que cal aportar)

b)      Clicant damunt “Accés al formulari d’inscripció” s’obre un formulari web molt senzill per a cada grup.