El 15 d'octubre de cada any es celebra arreu del món el Dia Mundial de la Dona Rural, una iniciativa sorgida de la cimera d'ONGs de Beijing el 1995, pensada per reivindicar la important funció que tenen les dones a l'hora de garantir el desenvolupament i l'estabilitat de les zones rural arreu del món. L’elecció d’aquesta data parteix de la proximitat, el 16 d’octubre, de la celebració del Dia Mundial de l’Alimentació, i de la innegable relació entre la producció d’aliments i la dona com a figura clau en tot el procés alimentari.
És per això que cal difondre la importància de la qüestió de gènere en la seguretat alimentària i en el desenvolupament en general. La perspectiva de gènere inclou totes les relacions establertes, tant en l’àmbit social com cultural, entre dones i homes i afecta una gran varietat de temes socials, econòmics i polítics.
Convé destacar que, en l’àmbit rural, el paper de les dones és rellevant en l’agricultura, en la divisió del treball, en el medi ambient, en la nutrició i la salut, en l’economia rural, en l’educació i la comunicació, entre altres. I, en tots aquests àmbits hi ha aspectes en els quals caldria interactuar:
En l’agricultura, perquè en els països en vies de desenvolupament les dones produeixen entre el 60% i el 80% dels aliments i s’ha constatat un augment de la “feminització de l’agricultura”, és a dir del nombre de famílies rurals encapçalades per dones; i, malgrat això, encara es mantenen els prejudicis i sovint les estratègies de desenvolupament subestimen o ignoren les dones.
En la divisió del treball, perquè diversos estudis mostren que, gairebé en totes els societats, les dones treballen més hores que els homes, especialment les dones rurals, ja que a més de ser les principals productores d’aliments, són les responsables de criar i tenir cura dels infants i de les persones grans de la família. No obstant això, el treball de les dones no es reflecteix a les estadístiques, ja que normalment és un treball no remunerat.
En el medi ambient, perquè les agricultores són agents essencials en la conservació de la fertilitat del sòl, ja que tendeixen a utilitzar i a perfeccionar mètodes de cultiu tradicionals, la qual cosa comporta una preservació del medi ambient i un desenvolupament ecològicament sostenible. I perquè la destrucció del medi ambient afecta especialment les dones, atès que són més vulnerables a les substàncies contaminants que comprometen la seva pròpia salut i capacitat reproductora. Cal, doncs, incorporar l’experiència de les dones en la planificació de les polítiques de desenvolupament.
En la nutrició i la salut, perquè els problemes nutricionals incideixen en la salut de les dones i, per extensió, de la família. Cal incidir, doncs, en la difusió dels coneixements en matèria nutricional i en la prevenció de riscos laborals, per tal de prevenir malalties i, especialment, protegir la maternitat.
En l’economia rural, perquè per incrementar la producció agrícola és indispensable tenir accés a crèdit i a capital. L’experiència i diversos estudis demostren que quan les dones aconsegueixen crèdits són més responsables en el reemborsament del deute i, malgrat tot, en els països en desenvolupament no gaudeixen de plena personalitat jurídica, fet que les inhabilita per obtenir finançament. Convé confiar més en l’esperit emprenedor de les dones i en la racionalitat dels seus projectes, com des de fa temps ha fet el Premi Nobel de la Pau i Pare dels Microcrèdits, Mohamed Yunus. Seguint el seu esperit l’Ajuntament de Lleida posa a disposició de les dones rurals emprenedores del nostre municipi aquesta oportunitat.
En l’educació i la comunicació, perquè és sabut que invertir en capital humà contribueix a reduir la pobresa. L’augment del nivell educatiu de les dones en l’àmbit rural, la participació de les dones en activitats dirigides a altres dones i la comunicació i la transmissió del coneixement femení produirien resultats excepcionals en l’aplicació dels diferents programes d’extensió agrària. I, tanmateix, es constata que aquests programes van generalment sempre dirigits als homes i que les dones reben menys educació i formació.
És per això que cal difondre la importància de la qüestió de gènere en la seguretat alimentària i en el desenvolupament en general. La perspectiva de gènere inclou totes les relacions establertes, tant en l’àmbit social com cultural, entre dones i homes i afecta una gran varietat de temes socials, econòmics i polítics.
Convé destacar que, en l’àmbit rural, el paper de les dones és rellevant en l’agricultura, en la divisió del treball, en el medi ambient, en la nutrició i la salut, en l’economia rural, en l’educació i la comunicació, entre altres. I, en tots aquests àmbits hi ha aspectes en els quals caldria interactuar:
En l’agricultura, perquè en els països en vies de desenvolupament les dones produeixen entre el 60% i el 80% dels aliments i s’ha constatat un augment de la “feminització de l’agricultura”, és a dir del nombre de famílies rurals encapçalades per dones; i, malgrat això, encara es mantenen els prejudicis i sovint les estratègies de desenvolupament subestimen o ignoren les dones.
En la divisió del treball, perquè diversos estudis mostren que, gairebé en totes els societats, les dones treballen més hores que els homes, especialment les dones rurals, ja que a més de ser les principals productores d’aliments, són les responsables de criar i tenir cura dels infants i de les persones grans de la família. No obstant això, el treball de les dones no es reflecteix a les estadístiques, ja que normalment és un treball no remunerat.
En el medi ambient, perquè les agricultores són agents essencials en la conservació de la fertilitat del sòl, ja que tendeixen a utilitzar i a perfeccionar mètodes de cultiu tradicionals, la qual cosa comporta una preservació del medi ambient i un desenvolupament ecològicament sostenible. I perquè la destrucció del medi ambient afecta especialment les dones, atès que són més vulnerables a les substàncies contaminants que comprometen la seva pròpia salut i capacitat reproductora. Cal, doncs, incorporar l’experiència de les dones en la planificació de les polítiques de desenvolupament.
En la nutrició i la salut, perquè els problemes nutricionals incideixen en la salut de les dones i, per extensió, de la família. Cal incidir, doncs, en la difusió dels coneixements en matèria nutricional i en la prevenció de riscos laborals, per tal de prevenir malalties i, especialment, protegir la maternitat.
En l’economia rural, perquè per incrementar la producció agrícola és indispensable tenir accés a crèdit i a capital. L’experiència i diversos estudis demostren que quan les dones aconsegueixen crèdits són més responsables en el reemborsament del deute i, malgrat tot, en els països en desenvolupament no gaudeixen de plena personalitat jurídica, fet que les inhabilita per obtenir finançament. Convé confiar més en l’esperit emprenedor de les dones i en la racionalitat dels seus projectes, com des de fa temps ha fet el Premi Nobel de la Pau i Pare dels Microcrèdits, Mohamed Yunus. Seguint el seu esperit l’Ajuntament de Lleida posa a disposició de les dones rurals emprenedores del nostre municipi aquesta oportunitat.
En l’educació i la comunicació, perquè és sabut que invertir en capital humà contribueix a reduir la pobresa. L’augment del nivell educatiu de les dones en l’àmbit rural, la participació de les dones en activitats dirigides a altres dones i la comunicació i la transmissió del coneixement femení produirien resultats excepcionals en l’aplicació dels diferents programes d’extensió agrària. I, tanmateix, es constata que aquests programes van generalment sempre dirigits als homes i que les dones reben menys educació i formació.
Cal, doncs, defensar el dret de la dona rural a una millora de les condicions socials i laborals, a la participació activa en el procés d’alfabetització digital i al reconeixement públic de la seva funció integradora i de la seva contribució al teixit econòmic. En aquest sentit, un dels grans reptes de futur de la nostra societat és la implementació d’accions positives per promoure el desenvolupament personal i el benestar social de les dones rurals.
El Dia Mundial de la Dona Rural és una data per reflexionar sobre les perspectives de futur i, sobretot, per retre homenatge a tantes i tantes dones que des de fa segles i, encara avui, són el pilar invisible d’una societat que evoluciona i que sovint no les té prou en compte.
