MARIA MERCÈ MARÇAL I SERRAPoeta, catedràtica de català, narradora, traductora, editora i activista, política, cultural i feminista.
Maria Mercè Marçal va néixer a Barcelona però va passar tota la seva infantesa a Ivars d'Urgell, al Pla d'Urgell, d'on sempre es va considerar originària. El fet de viure i créixer en un entorn rural serà determinant per a Marçal. La tradició popular, palpable en el lèxic, les metàfores, les imatges i els girs idiomàtics, van ser una constant en la seva obra. Els seus pares tenien inquietuds culturals i artístiques. La poeta sempre va mantenir el lligam amb la terra i la cultura popular.
El 1963 se'n va anar a estudiar el batxillerat a l'institut de Lleida. Durant aquesta etapa va escriure els primers textos en català. El 1969 es va traslladar a Barcelona per ingressar a la Universitat de Barcelona, on va cursar Filologia Clàssica. En l'etapa universitària s'inicia la politització de Marçal. Abans d'acabar els estudis comença a impartir classes de català, en el marc de la resistència antifranquista, a Sant Boi de Llobregat.
La dècada dels setanta va representar l'entrada de Marçal en el món literari i en l'activisme polític i feminista, que ja no va abandonar mai. El 1972 es va casar amb el company d'estudis i poeta Ramon Balasch, de qui es va separar el 1976. Aquest mateix any va guanyar el premi Carles Riba de poesia amb el seu primer poemari, Cau de llunes, que es va publicar l'any següent. El 1979 es publica el poemari Bruixa de dol.
El 1980 va néixer la seva filla Heura. Va decideix afrontar la maternitat en solitari i dedica a la filla alguns poemes (com ara Triar). El 1982 publica Sal oberta, recull en què tracta poèticament l'embaràs i el naixement de la seva filla.
A Terra de mai, també del 1982 (títol al·lusiu a la seva companya sentimental Mai Cobos), tracta el tema de l'amor entre dones, inèdit en la literatura catalana fins llavors.
El 1985 va publicar La germana, l'estrangera. L'última obra poètica que publica en vida és Desglaç, en què tracta el dol per la mort del seu pare. Durant els vuitanta, Marçal estudia i tradueix diverses poetes i escriptores. El 1994, Marçal publica La passió segons Renée Vivien, la seva única novel·la, que li val un reguitzell de premis.
En els darrers anys de la seva vida, Marçal impulsa el Comitè d'Escriptores dins el Centre Català del PEN Club. El 1996 se li diagnostica un càncer. En aquests anys de lluita contra la malaltia escriu bona part de Raó del cos, que es publicarà pòstumament el 2000.
Va morir el 1998 a Barcelona, als 45 anys, i va ser enterrada a Ivars d'Urgell. Abans de morir va rebre la Medalla d'Honor de Barcelona. Pòstumament s'han publicat dues antologies de la seva poesia i un recull de prosa de no ficció, Sota el signe del drac (2004), a cura de Mercè Ibarz.
Font: https://ca.wikipedia.org/wiki/Maria_Merc%C3%A8_Mar%C3%A7al_i_Serra
----------------------------------------------------------------------------------------------
Podeu ampliar la informació sobre la vida de M. Mercè Marçal consultant: Dolors Sistac Sanvicén, M. Mercè Marçal. La germana, l’estrangera, Emili Bayo [et al.], Lleida és femení: dones per a la història, (aut.) (pàgines 189-197). ISBN 978-84-937070-1-9
També podeu trobar informació a la Fundació Maria Mercè Marçal https://fmmm.cat/
El 1963 se'n va anar a estudiar el batxillerat a l'institut de Lleida. Durant aquesta etapa va escriure els primers textos en català. El 1969 es va traslladar a Barcelona per ingressar a la Universitat de Barcelona, on va cursar Filologia Clàssica. En l'etapa universitària s'inicia la politització de Marçal. Abans d'acabar els estudis comença a impartir classes de català, en el marc de la resistència antifranquista, a Sant Boi de Llobregat.
La dècada dels setanta va representar l'entrada de Marçal en el món literari i en l'activisme polític i feminista, que ja no va abandonar mai. El 1972 es va casar amb el company d'estudis i poeta Ramon Balasch, de qui es va separar el 1976. Aquest mateix any va guanyar el premi Carles Riba de poesia amb el seu primer poemari, Cau de llunes, que es va publicar l'any següent. El 1979 es publica el poemari Bruixa de dol.
El 1980 va néixer la seva filla Heura. Va decideix afrontar la maternitat en solitari i dedica a la filla alguns poemes (com ara Triar). El 1982 publica Sal oberta, recull en què tracta poèticament l'embaràs i el naixement de la seva filla.
A Terra de mai, també del 1982 (títol al·lusiu a la seva companya sentimental Mai Cobos), tracta el tema de l'amor entre dones, inèdit en la literatura catalana fins llavors.
El 1985 va publicar La germana, l'estrangera. L'última obra poètica que publica en vida és Desglaç, en què tracta el dol per la mort del seu pare. Durant els vuitanta, Marçal estudia i tradueix diverses poetes i escriptores. El 1994, Marçal publica La passió segons Renée Vivien, la seva única novel·la, que li val un reguitzell de premis.
En els darrers anys de la seva vida, Marçal impulsa el Comitè d'Escriptores dins el Centre Català del PEN Club. El 1996 se li diagnostica un càncer. En aquests anys de lluita contra la malaltia escriu bona part de Raó del cos, que es publicarà pòstumament el 2000.
Va morir el 1998 a Barcelona, als 45 anys, i va ser enterrada a Ivars d'Urgell. Abans de morir va rebre la Medalla d'Honor de Barcelona. Pòstumament s'han publicat dues antologies de la seva poesia i un recull de prosa de no ficció, Sota el signe del drac (2004), a cura de Mercè Ibarz.
Font: https://ca.wikipedia.org/wiki/Maria_Merc%C3%A8_Mar%C3%A7al_i_Serra
----------------------------------------------------------------------------------------------
Podeu ampliar la informació sobre la vida de M. Mercè Marçal consultant: Dolors Sistac Sanvicén, M. Mercè Marçal. La germana, l’estrangera, Emili Bayo [et al.], Lleida és femení: dones per a la història, (aut.) (pàgines 189-197). ISBN 978-84-937070-1-9
També podeu trobar informació a la Fundació Maria Mercè Marçal https://fmmm.cat/
