ESPERANÇA GONZÀLEZ I PUIG
Va ser una religiosa lleidatana, fundadora de les Missioneres Esclaves de l'Immaculat Cor de Maria.
L’Esperança González i Puig era filla d’una acomodada família cristiana i va rebre una acurada formació. Va créixer en la devoció i tenia inclinació a la vida contemplativa en el sentit que es refugiava en l’oració, la solitud i el silenci. Sempre va sentir una doble crida: cap a un aïllament voluntari per a la pregària i, al mateix temps, un desig de treballar pel Crist.
Quan tenia 28 anys, tingué una visió que fou el punt de partida cap a la fundació d’un institut femení a favor de les dones marginades, inspirat en les Carmelites Descalces i amb religioses de vida austera i penitent, dedicades a l’exercici de la caritat. Va haver de superar molts obstacles perquè no tothom veia amb bons ulls aquest projecte. Onze anys més tard, la fundació va poder tirar endavant i el nou Institut femení fou autoritzat.
Tant la fundació com la casa-asil es van instal·lar a la casa pairal de la família González, al final del carrer Sant Antoni de Lleida, on havia estat el convent dels Antonians, adquirit pel pare de l’Esperança.
De l’any 1867 al 1870 la casa va passar de tenir 21 religioses a 27 i les dones acollides van augmentar de 15 a 58. En aquesta data també havia ampliat la seva tasca a l’educació i l’ensenyament de la infància i joventut femenina. Va veure la necessitat d’atendre les dones marginades i els va voler donar una amorosa acollida.
El seu procés de beatificació va obrir-se a instància de la congregació que va fundar. El 28 d'abril de 2006 fou declarada venerable per Benet XVI.
Al barri de Cappont de Lleida, hi té un carrer amb el seu nom.
Fonts
Romà Sol i Carme Torres, Esperança González, La mare esperança i la dona marginada, Emili Bayo [et al.], Lleida és femení: dones per a la història, (aut.) (pàgines 45-50). ISBN 978-84-937070-1-9
