22 de jul. 2020

22 de juliol DIA INTERNACIONAL DEL TREBALL DOMÈSTIC




Avui és el Dia Internacional del #TreballDomèstic per reconèixer econòmicament i social el treball de cures i a la llar, que generalment realitzen les dones.
Les excedències per la cura de fills i filles a Catalunya, en un 92,8 % dels casos van anar a càrrec de


Les #dones som les que ens seguim ocupant del treball domèstic amb un 80 % dels casos davant del 20% dels homes. Pots consultar més dades en l'informe que va elaborar l' #OIG de l' "Dones en el treball 2020" gen.cat/2CR1auZ

16 de jul. 2020


Cliqueu aquest enllaç per tornar a veure el debat organitzat amb motiu del 
Dia d'Acció per la Salut de les Dones (28 maig) i del Dia del Medi Ambient (5 juny)


29 de juny 2020

Lourdes Beneria i Farré

Boí, Alta Ribagorça, Catalunya, 1937

És una economista catalana. Catedràtica emèrita de la Universitat Cornell (Ithaca, Nova York), és considerada una de les millors especialistes en estudis d’economia i gènere vinculats al desenvolupament i la globalització. Com a assessora experta en economia, ha col·laborat amb organismes internacionals com l’Organització Internacional del Treball i UNIFEM de Nacions Unides.


Va néixer a la Vall de Boí en plena guerra civil. El primer trasllat de la seva vida va ser cap a Lleida, per estudiar-hi; després cap a Barcelona, per anar a la universitat. Va ser de la primera promoció d’Econòmiques a la UB, on només hi havia tres úniques noies per uns setanta nois. Quan va acabar Econòmiques se’n va anar un any a Londres, amb una beca. ‘

L'any 1987 va ser nomenada catedràtica a la Universitat Cornell, on la seva feina i les seves publicacions s’han centrat en temes relacionats amb el treball i l’economia informal, la feina de les dones, gènere i desenvolupament, la globalització i el desenvolupament de l’Amèrica Llatina. Més recentment, la seva recerca s’ha concentrat en la feminització de les migracions internacionals i els efectes de la crisi sobre el mercat de treball i la cura assistencial a Espanya.

El 2018 va rebre la Creu de Sant Jordi per la seva contribució a la recerca econòmica.


12 de juny 2020

DOLORS CREUS CASANOVAS

Cervera, 1881 – Tàrrega, 1954

Emprenedora i empresària catalana, cofundadora del Grup Borges Internacional

Era una dona de família pagesa. Va viure la infantesa i l’adolescència en el context de gran activitat econòmica de la seva Cervera natal.
Es va casar amb Antoni Pont Pont (nascut a Tordera). Juntament amb el seu marit, l’any 1896, va fundar una empresa a Tàrrega coneguda amb el nom de Cal Tordera, dedicada a la venda de fruita seca i d’oli. La Dolors només tenia 15 anys i li havia calgut autorització de la família per casar-se amb l’Antoni.
La Dolors no volia ser una simple dona pagesa; volia un futur millor. Va decidir provar sort a Tàrrega i per això van instal·lar en aquesta població el seu negoci. Van fer de comerciants, d’intermediaris comprant i venent ametlles i olives. Amb les guanys obtinguts el matrimoni es va convertir en industrial i transformador. L’any 1914 van construir un molí amb premsa de biga de fusta i d’aquesta manera s’evitaven enviar a moldre les olives a Arbeca o a Borges. El projecte va reeixir. Amb el temps van  introduir la premsa hidràulica i l’any 1920 van comprar la primera esclofolladora industrial d’ametlles coneguda a Catalunya.  Cap al 1925 els fills de la parella – Josep i Ramon- s’incorporaven a l’empresa familiar, en el que va ser l’etapa de consolidació del negoci de l’ametlla i l’oli.
Malgrat que en els anuaris d’aquella època, la titularitat i l’èxit de l’empresa sempre s’ha atribuït al marit i als fills, la gent de Tàrrega sempre ha considerat que la Dolors – una dona de caràcter - era l’ànima del creixement de l’empresa. Coneixien la seva simpatia i capacitat de convicció com a venedora. Treballava per a l’economia de la família, criava els seus 4 fills i duia la intendència de la casa.
Va treballar molt per tirar endavant la seva família i l’empresa familiar. Va poder veure com els seus fills i néts s’implicaven en la indústria i l’inici d’una gran empresa. La Dolors va morir el 1954, sense saber que amb el temps l’empresa que allà va fundar acabaria sent líder a nivell català i amb una gran presència internacional.
La trajectòria del Grup Borges ha permès que el seu nom no s’oblidés com ha succeït amb la majoria de dones treballadores a través dels segles.

Font: Enric Vicedo Rius, Dolors Creus Casanovas. L’inici d’una gran empresa, Emili Bayo [et al.], Lleida és femení: dones per a la història, (aut.) (pàgines 77-83).  ISBN 978-84-937070-1-9



9 de juny 2020

MARIA MERCÈ MARÇAL I SERRA

Poeta, catedràtica de català, narradora, traductora, editora i activista, política, cultural i feminista.

Maria Mercè Marçal va néixer a Barcelona però va passar tota la seva infantesa a Ivars d'Urgell, al Pla d'Urgell, d'on sempre es va considerar originària. El fet de viure i créixer en un entorn rural serà determinant per a Marçal. La tradició popular, palpable en el lèxic, les metàfores, les imatges i els girs idiomàtics, van ser una constant en la seva obra. Els seus pares tenien inquietuds culturals i artístiques. La poeta sempre va mantenir el lligam amb la terra i la cultura popular.
El 1963 se'n va anar a estudiar el batxillerat a l'institut de Lleida. Durant aquesta etapa va escriure els primers textos en català. El 1969 es va traslladar a Barcelona per ingressar a la Universitat de Barcelona, on va cursar Filologia Clàssica. En l'etapa universitària s'inicia la politització de Marçal. Abans d'acabar els estudis comença a impartir classes de català, en el marc de la resistència antifranquista, a Sant Boi de Llobregat.
La dècada dels setanta va representar l'entrada de Marçal en el món literari i en l'activisme polític i feminista, que ja no va abandonar mai. El 1972 es va casar amb el company d'estudis i poeta Ramon Balasch, de qui es va separar el 1976. Aquest mateix any va guanyar el premi Carles Riba de poesia amb el seu primer poemari, Cau de llunes, que es va publicar l'any següent. El 1979 es publica el poemari Bruixa de dol.
El 1980 va néixer la seva filla Heura. Va decideix afrontar la maternitat en solitari i dedica a la filla alguns poemes (com ara Triar). El 1982 publica Sal oberta, recull en què tracta poèticament l'embaràs i el naixement de la seva filla.
A Terra de mai, també del 1982 (títol al·lusiu a la seva companya sentimental Mai Cobos), tracta el tema de l'amor entre dones, inèdit en la literatura catalana fins llavors.
El 1985 va publicar La germana, l'estrangera. L'última obra poètica que publica en vida és Desglaç, en què tracta el dol per la mort del seu pare. Durant els vuitanta, Marçal estudia i tradueix diverses poetes i escriptores. El 1994, Marçal publica La passió segons Renée Vivien, la seva única novel·la, que li val un reguitzell de premis.
En els darrers anys de la seva vida, Marçal impulsa el Comitè d'Escriptores dins el Centre Català del PEN Club. El 1996 se li diagnostica un càncer. En aquests anys de lluita contra la malaltia escriu bona part de Raó del cos, que es publicarà pòstumament el 2000.

Va morir el 1998 a Barcelona, als 45 anys, i va ser enterrada a Ivars d'Urgell. Abans de morir va rebre la Medalla d'Honor de Barcelona. Pòstumament s'han publicat dues antologies de la seva poesia i un recull de prosa de no ficció, Sota el signe del drac (2004), a cura de Mercè Ibarz.

Font: https://ca.wikipedia.org/wiki/Maria_Merc%C3%A8_Mar%C3%A7al_i_Serra
----------------------------------------------------------------------------------------------
Podeu ampliar la informació sobre la vida de M. Mercè Marçal consultant: Dolors Sistac Sanvicén, M. Mercè Marçal. La germana, l’estrangera,  Emili Bayo [et al.], Lleida és femení: dones per a la història, (aut.) (pàgines 189-197).  ISBN 978-84-937070-1-9

També podeu trobar informació a la Fundació Maria Mercè Marçal https://fmmm.cat/

5 de juny 2020

Avui divendres 5 de juny a les 10 h us convidem a seguir el debat 
COVID-19, impacte de gènere i mirada ecofeminista
clicant l'enllaç següent: 

Cal disposar de PC i tenir instal·lat el programa Microsoft Teams



2 de juny 2020

Avui us volem donar a conèixer la vida de...


Mercè Rovira i Torné


Pagesa de l’Horta de Lleida i fundadora de Lleteria Pifarré en època de postguerra. 

Al llibre Secrets de l’Horta publicat per Pagès Editors s’explica aquesta història real de la Mercè i de la seva humanitat.


Mercè Rovira i Torné a inicis de la dècada dels 50 dona embranzida al negoci familiar ampliant la granja amb el seu marit Joan Pifarre i Pocallet.  Adquireixen un local al carrer Caldereries de Lleida per fer venda directa de llet, hortalisses, verdura, ous i fruita.
La Lleteria Pifarré situada al cor de la ciutat va dedicar la seva activitat a la venda directa de productes del camp i llet a granel. En anys de postguerra entre el 1950 i 1960 el negoci va prosperar al ritme que creixia la ciutat de Lleida, la granja disposava de 20 vaques i un semental. La producció mitjana diària era de 300 litres de llet que es repartien des de la lleteria del centre històric de la ciutat. Mercè Rovira gestionava la lleteria.

Llegiu més a través de l'enllaç següent:     Mercè Rovira i Torné

29 de maig 2020

Properament a Teams Live

Podeu seguir i participar en el debat en directe el proper 5 de juny a les 10 h clicant l'enllaç següent: 



Cal disposar de PC i tenir instal·lat el programa Microsoft Teams

28 de maig 2020


Cuidem-nos !

Durant tota aquesta setmana, amb motiu de la commemoració del 28 de maig - Dia Mundial d'Acció per la Salut de les Dones, el Casal de la Dona de l'Ajuntament de Lleida us ofereix cada dia un vídeo amb recomanacions per a la millora de la salut, el benestar físic i psíquic personal i la qualitat de vida. 

Podeu veure el vídeos a través de: 

https://www.instagram.com/casaldonalleida/

https://facebook.com/casaldonalleida/

https://twitter.com/casaldonalleida

21 de maig 2020

Elisenda de Montcada


Aitona, 1292 - Barcelona, 1364 
Reina,  filla d’una de les cases més antigues de Catalunya, va aconsellar el seu espòs Jaume II en qüestions d’estat sempre que va caler. El seu gran somni va ser, però, la construcció d’un monestir de clarisses. I el va fer realitat.

Era una dona intel·ligent, culta i amb criteri. 
Les noces amb el rei Jaume II es van celebrar el dia de Nadal del 1322.  Jaume II tenia cinquanta-cinc anys i havia enviudat recentment de la seva tercera esposa, Maria de Xipre. Elisenda ja era una dona madura de trenta anys. La parella tampoc no va aconseguir descendència, però s’avenien: ella aconsellava el marit en els afers de govern, i quan Jaume va emmalaltir la va tenir abnegadament al seu costat. 

L’esperit religiós va ser molt important per al matrimoni: Elisenda era una dona intensament pietosa, i això va marcar els últims anys del rei i els va unir. La primavera del 1327 Jaume II va poder veure com un dels somnis de la seva esposa es feia realitat: la construcció d’un monestir de clarisses a Pedralbes.  

A Lleida l’any 2009 a Lleida es va inaugurar la nova plaça Elisenda de Montcada, situada al costat del carrer Arquitecte Morera i Gatell a Vilamontcada.


Si vols saber més coses de la vida d'aquesta reina, nascuda a Aitona, clica l'enllaç següent: ELISENDA DE MONTCADA

20 de maig 2020

Aurembiaix d'Urgell

1196 - 1231, Balaguer

Tot i haver heretat el títol, l’hi van prendre perquè deien que una dona no podia gestionar el comtat, però ella, que era una gran estratega, va saber recuperar el que era seu.

Descobriu més detalls de la vida d'aquesta gran dona, clicant l'enllaç següent: 

19 de maig 2020

ESPERANÇA GONZÀLEZ I PUIG 


Va ser una religiosa lleidatana, fundadora de les Missioneres Esclaves de l'Immaculat Cor de Maria.

L’Esperança González i Puig era filla d’una acomodada família cristiana i va rebre una acurada formació. Va créixer en la devoció i tenia inclinació a la vida contemplativa en el sentit que es refugiava en l’oració, la solitud i el silenci. Sempre va sentir una doble crida: cap a un aïllament voluntari per a la pregària i, al mateix temps, un desig de treballar pel Crist.
Quan tenia 28 anys, tingué una visió que fou el punt de partida cap a la fundació d’un institut femení a favor de les dones marginades, inspirat en les Carmelites Descalces i amb religioses de vida austera i penitent, dedicades a l’exercici de la caritat. Va haver de superar molts obstacles perquè no tothom veia amb bons ulls aquest projecte. Onze anys més tard, la fundació va poder tirar endavant i el nou Institut femení fou autoritzat. 
Tant la fundació com la casa-asil es van instal·lar a la casa pairal de la família González, al final del carrer Sant Antoni de Lleida, on havia estat el convent dels Antonians, adquirit pel pare de l’Esperança. 
De l’any 1867 al 1870 la casa va passar de tenir 21 religioses a 27 i les dones acollides van augmentar de 15 a 58. En aquesta data també havia ampliat la seva tasca a l’educació i l’ensenyament de la infància i joventut femenina. Va veure la necessitat d’atendre les dones marginades i els va voler donar una amorosa acollida.
El seu procés de beatificació va obrir-se a instància de la congregació que va fundar. El 28 d'abril de 2006 fou declarada venerable per Benet XVI.
Al barri de Cappont de Lleida, hi té un carrer amb el seu nom.


Fonts
Romà Sol i Carme Torres, Esperança González, La mare esperança i la dona marginada, Emili Bayo [et al.], Lleida és femení: dones per a la història, (aut.) (pàgines 45-50).  ISBN 978-84-937070-1-9

Sol.licitud d'ús de la Sala Polivalent

El Casal de la Dona disposa d'una sala polivalent amb capacitat per a 45 persones. La sala polivalent està destinada a l'ús públic, amb la finalitat de prestar serveis a les entitats de dones per impulsar la realització d'activitats que tinguin per objecte el desenvolupament social, cultural, esportiu, de lleure i promoure l'associacionisme i la participació ciutadana en general.

Utilització de la sala polivalent del casal de la dona