30 de set. 2020

18 de set. 2020

ACTIVA'T AL CASAL 2020/2021

 

El Casal de la Dona programa 11 tallers que promouen el benestar físic i emocional, la salut, gaudir de l’art i de la cultura.

 Caldrà fer inscripció prèvia i es faran grups més reduïts per adaptar-se als requeriments de la Covid-19

La tinent d’alcalde i regidora d’Educació, Cooperació, Drets Civils i Feminismes, Sandra Castro, ha presentat aquest migdia les activitats de la programació “Activa’t al Casal” per al curs 2020-21, que continuen amb la voluntat d’oferir un espai per promoure la salut i el benestar, impulsar la fortalesa i el creixement personal, defensar dels drets de les dones, prevenció de la violència masclista i afavorir l'empoderament, el lideratge i les aportacions del teixit associatiu femení.

En la 16a edició del programa s’ofereixen 11 tallers i activitats, que es realitzaran al Centre Cívic de l'Ereta i Casal de la Dona. Totes les activitats són gratuïtes.

De l’oferta d’aquest curs destaca, com a novetat l el taller “Eines del Benestar”, que substitueix el de Teràpia del riure, que no es pot realitzar per la Covid-19. Amb l’activitat “Eines del Benestar” s’oferiran eines i teràpies per millorar el benestar personal, físic i emocional de les dones que hi participin. Aquest any s’amplia el taller d’Autodefensa femenina, amb grups més reduïts. 

També té continuïtat el cicle ‘Anònimes’, que dona protagonisme a dones de diferents àmbits de la ciutat que han estat una baula important en la societat lleidatana pel seu lideratge i trajectòria, en diversos àmbits. 

De nou, el Casal de la Dona ofereix l’Espai de Creixement Personal, obert a totes les dones que vulguin treballar aspectes personals com l’autoestima, la gestió emocional, les habilitats socials i les relacions saludables. Tindrà lloc els dijous de 16.30 a 18 hores durant els mesos d’octubre, novembre i desembre al Casal de la Dona.

ACTIVA'T AL CASAL 2020/2021   L’oferta d’aquest curs inclou els següents
 tallers i activitats: 'A tot ritme', 'Cos actiu', 'Garrotín', 'Eines de Benestar', 'Autodefensa feminista', 'Alimentació Saludable', 'Cuida't, 'La Ciutat amb la mirada de les dones', 'Espai salut' i 'Arts al casal'.

La inscripció a les activitats de l’Activa’t al Casal es pot realitzar 
per telèfon (973 700 461) o al correu electrònic feminismes@paeria.cat.

22 de jul. 2020

22 de juliol DIA INTERNACIONAL DEL TREBALL DOMÈSTIC




Avui és el Dia Internacional del #TreballDomèstic per reconèixer econòmicament i social el treball de cures i a la llar, que generalment realitzen les dones.
Les excedències per la cura de fills i filles a Catalunya, en un 92,8 % dels casos van anar a càrrec de


Les #dones som les que ens seguim ocupant del treball domèstic amb un 80 % dels casos davant del 20% dels homes. Pots consultar més dades en l'informe que va elaborar l' #OIG de l' "Dones en el treball 2020" gen.cat/2CR1auZ

16 de jul. 2020


Cliqueu aquest enllaç per tornar a veure el debat organitzat amb motiu del 
Dia d'Acció per la Salut de les Dones (28 maig) i del Dia del Medi Ambient (5 juny)


29 de juny 2020

Lourdes Beneria i Farré

Boí, Alta Ribagorça, Catalunya, 1937

És una economista catalana. Catedràtica emèrita de la Universitat Cornell (Ithaca, Nova York), és considerada una de les millors especialistes en estudis d’economia i gènere vinculats al desenvolupament i la globalització. Com a assessora experta en economia, ha col·laborat amb organismes internacionals com l’Organització Internacional del Treball i UNIFEM de Nacions Unides.


Va néixer a la Vall de Boí en plena guerra civil. El primer trasllat de la seva vida va ser cap a Lleida, per estudiar-hi; després cap a Barcelona, per anar a la universitat. Va ser de la primera promoció d’Econòmiques a la UB, on només hi havia tres úniques noies per uns setanta nois. Quan va acabar Econòmiques se’n va anar un any a Londres, amb una beca. ‘

L'any 1987 va ser nomenada catedràtica a la Universitat Cornell, on la seva feina i les seves publicacions s’han centrat en temes relacionats amb el treball i l’economia informal, la feina de les dones, gènere i desenvolupament, la globalització i el desenvolupament de l’Amèrica Llatina. Més recentment, la seva recerca s’ha concentrat en la feminització de les migracions internacionals i els efectes de la crisi sobre el mercat de treball i la cura assistencial a Espanya.

El 2018 va rebre la Creu de Sant Jordi per la seva contribució a la recerca econòmica.


12 de juny 2020

DOLORS CREUS CASANOVAS

Cervera, 1881 – Tàrrega, 1954

Emprenedora i empresària catalana, cofundadora del Grup Borges Internacional

Era una dona de família pagesa. Va viure la infantesa i l’adolescència en el context de gran activitat econòmica de la seva Cervera natal.
Es va casar amb Antoni Pont Pont (nascut a Tordera). Juntament amb el seu marit, l’any 1896, va fundar una empresa a Tàrrega coneguda amb el nom de Cal Tordera, dedicada a la venda de fruita seca i d’oli. La Dolors només tenia 15 anys i li havia calgut autorització de la família per casar-se amb l’Antoni.
La Dolors no volia ser una simple dona pagesa; volia un futur millor. Va decidir provar sort a Tàrrega i per això van instal·lar en aquesta població el seu negoci. Van fer de comerciants, d’intermediaris comprant i venent ametlles i olives. Amb les guanys obtinguts el matrimoni es va convertir en industrial i transformador. L’any 1914 van construir un molí amb premsa de biga de fusta i d’aquesta manera s’evitaven enviar a moldre les olives a Arbeca o a Borges. El projecte va reeixir. Amb el temps van  introduir la premsa hidràulica i l’any 1920 van comprar la primera esclofolladora industrial d’ametlles coneguda a Catalunya.  Cap al 1925 els fills de la parella – Josep i Ramon- s’incorporaven a l’empresa familiar, en el que va ser l’etapa de consolidació del negoci de l’ametlla i l’oli.
Malgrat que en els anuaris d’aquella època, la titularitat i l’èxit de l’empresa sempre s’ha atribuït al marit i als fills, la gent de Tàrrega sempre ha considerat que la Dolors – una dona de caràcter - era l’ànima del creixement de l’empresa. Coneixien la seva simpatia i capacitat de convicció com a venedora. Treballava per a l’economia de la família, criava els seus 4 fills i duia la intendència de la casa.
Va treballar molt per tirar endavant la seva família i l’empresa familiar. Va poder veure com els seus fills i néts s’implicaven en la indústria i l’inici d’una gran empresa. La Dolors va morir el 1954, sense saber que amb el temps l’empresa que allà va fundar acabaria sent líder a nivell català i amb una gran presència internacional.
La trajectòria del Grup Borges ha permès que el seu nom no s’oblidés com ha succeït amb la majoria de dones treballadores a través dels segles.

Font: Enric Vicedo Rius, Dolors Creus Casanovas. L’inici d’una gran empresa, Emili Bayo [et al.], Lleida és femení: dones per a la història, (aut.) (pàgines 77-83).  ISBN 978-84-937070-1-9



9 de juny 2020

MARIA MERCÈ MARÇAL I SERRA

Poeta, catedràtica de català, narradora, traductora, editora i activista, política, cultural i feminista.

Maria Mercè Marçal va néixer a Barcelona però va passar tota la seva infantesa a Ivars d'Urgell, al Pla d'Urgell, d'on sempre es va considerar originària. El fet de viure i créixer en un entorn rural serà determinant per a Marçal. La tradició popular, palpable en el lèxic, les metàfores, les imatges i els girs idiomàtics, van ser una constant en la seva obra. Els seus pares tenien inquietuds culturals i artístiques. La poeta sempre va mantenir el lligam amb la terra i la cultura popular.
El 1963 se'n va anar a estudiar el batxillerat a l'institut de Lleida. Durant aquesta etapa va escriure els primers textos en català. El 1969 es va traslladar a Barcelona per ingressar a la Universitat de Barcelona, on va cursar Filologia Clàssica. En l'etapa universitària s'inicia la politització de Marçal. Abans d'acabar els estudis comença a impartir classes de català, en el marc de la resistència antifranquista, a Sant Boi de Llobregat.
La dècada dels setanta va representar l'entrada de Marçal en el món literari i en l'activisme polític i feminista, que ja no va abandonar mai. El 1972 es va casar amb el company d'estudis i poeta Ramon Balasch, de qui es va separar el 1976. Aquest mateix any va guanyar el premi Carles Riba de poesia amb el seu primer poemari, Cau de llunes, que es va publicar l'any següent. El 1979 es publica el poemari Bruixa de dol.
El 1980 va néixer la seva filla Heura. Va decideix afrontar la maternitat en solitari i dedica a la filla alguns poemes (com ara Triar). El 1982 publica Sal oberta, recull en què tracta poèticament l'embaràs i el naixement de la seva filla.
A Terra de mai, també del 1982 (títol al·lusiu a la seva companya sentimental Mai Cobos), tracta el tema de l'amor entre dones, inèdit en la literatura catalana fins llavors.
El 1985 va publicar La germana, l'estrangera. L'última obra poètica que publica en vida és Desglaç, en què tracta el dol per la mort del seu pare. Durant els vuitanta, Marçal estudia i tradueix diverses poetes i escriptores. El 1994, Marçal publica La passió segons Renée Vivien, la seva única novel·la, que li val un reguitzell de premis.
En els darrers anys de la seva vida, Marçal impulsa el Comitè d'Escriptores dins el Centre Català del PEN Club. El 1996 se li diagnostica un càncer. En aquests anys de lluita contra la malaltia escriu bona part de Raó del cos, que es publicarà pòstumament el 2000.

Va morir el 1998 a Barcelona, als 45 anys, i va ser enterrada a Ivars d'Urgell. Abans de morir va rebre la Medalla d'Honor de Barcelona. Pòstumament s'han publicat dues antologies de la seva poesia i un recull de prosa de no ficció, Sota el signe del drac (2004), a cura de Mercè Ibarz.

Font: https://ca.wikipedia.org/wiki/Maria_Merc%C3%A8_Mar%C3%A7al_i_Serra
----------------------------------------------------------------------------------------------
Podeu ampliar la informació sobre la vida de M. Mercè Marçal consultant: Dolors Sistac Sanvicén, M. Mercè Marçal. La germana, l’estrangera,  Emili Bayo [et al.], Lleida és femení: dones per a la història, (aut.) (pàgines 189-197).  ISBN 978-84-937070-1-9

També podeu trobar informació a la Fundació Maria Mercè Marçal https://fmmm.cat/

5 de juny 2020

Avui divendres 5 de juny a les 10 h us convidem a seguir el debat 
COVID-19, impacte de gènere i mirada ecofeminista
clicant l'enllaç següent: 

Cal disposar de PC i tenir instal·lat el programa Microsoft Teams



2 de juny 2020

Avui us volem donar a conèixer la vida de...


Mercè Rovira i Torné


Pagesa de l’Horta de Lleida i fundadora de Lleteria Pifarré en època de postguerra. 

Al llibre Secrets de l’Horta publicat per Pagès Editors s’explica aquesta història real de la Mercè i de la seva humanitat.


Mercè Rovira i Torné a inicis de la dècada dels 50 dona embranzida al negoci familiar ampliant la granja amb el seu marit Joan Pifarre i Pocallet.  Adquireixen un local al carrer Caldereries de Lleida per fer venda directa de llet, hortalisses, verdura, ous i fruita.
La Lleteria Pifarré situada al cor de la ciutat va dedicar la seva activitat a la venda directa de productes del camp i llet a granel. En anys de postguerra entre el 1950 i 1960 el negoci va prosperar al ritme que creixia la ciutat de Lleida, la granja disposava de 20 vaques i un semental. La producció mitjana diària era de 300 litres de llet que es repartien des de la lleteria del centre històric de la ciutat. Mercè Rovira gestionava la lleteria.

Llegiu més a través de l'enllaç següent:     Mercè Rovira i Torné

29 de maig 2020

Properament a Teams Live

Podeu seguir i participar en el debat en directe el proper 5 de juny a les 10 h clicant l'enllaç següent: 



Cal disposar de PC i tenir instal·lat el programa Microsoft Teams

Sol.licitud d'ús de la Sala Polivalent

El Casal de la Dona disposa d'una sala polivalent amb capacitat per a 45 persones. La sala polivalent està destinada a l'ús públic, amb la finalitat de prestar serveis a les entitats de dones per impulsar la realització d'activitats que tinguin per objecte el desenvolupament social, cultural, esportiu, de lleure i promoure l'associacionisme i la participació ciutadana en general.

Utilització de la sala polivalent del casal de la dona