Solsona 1888-1964 Empresària catalana
Fou una dona emprenedora, una aventurera dels negocis durant la postguerra i protagonista de la història de la seva ciutat mentre hi visqué. Tot això en un temps en què les dones es consideraven fràgils com el vidre i alhora transparents.
Els divendres feia mercat, sobre la vorera, davant de casa seva. Venia molt, però el negoci més gran el feia amb els productes que enviava a Barcelona a primera hora de la tarda amb dos transportistes que tenia llogats (...). A la nit, els camions pujaven carregats amb fruita cap a Solsona.
Quan el negoci li rajava (...) s’adona que podia dedicar-se a la construcció (...). Començà a construir pisos a les finques que tenia al costat del seu xalet.
Era una bona dona, creient i practicant. Per Sant Jaume, la festa del barri, llogava una orquestra que pagava de la seva butxaca. (...) A la nit, feia preparar un envelat de boix i tothom que volia podia anar a ballar perquè ella pagava totes les despeses.
La Dolors Fàbrega i Costa – que sempre havia pensat que moriria del cor, sofrí una greu feridura l’any 1958. Encara visqué sis anys en unes condicions extremament lamentables fins que entrà en un coma profund i morí el 4 de juny de 1964.
Font: M. Dolors Guàrdia, Dolors Fàbrega i Costa “La Caputxina” L’instint empresarial, Emili Bayo [et al.], Lleida és femení: dones per a la història, (aut.) (pàgines 99-103). ISBN 978-84-937070-1-9
