El proper 6 de febrer se celebra el Dia Mundial de Tolerància Zero contra la Mutilació Genital Femenina, una pràctica que pateixen dos milions de nenes a l’any, principalment a 28 països africans. L’interès dels mitjans per aquest tema sorgeix, principalment, perquè ja es detecten nombrosos casos de mutilació genital femenina a països europeus i d’Estats Units. Recentment un jutge de Lleida va impedir el viatge d’una nena al seu país d’origen en sospitar que podien sotmetre-la a aquesta pràctica. Aquesta actuació ha estat possible gràcies a una llei aprovada al Congrés dels Diputats al 2005 per poder perseguir l’ablació de clítoris fora de l’Estat.
Com estan funcionant els protocols impulsats per les administracions catalanes per detectar possibles casos d'ablació al nostre país? Com haurien de tractar els mitjans d'informació aquesta qüestió? Poden els enfocaments alternatius en la cobertura periodística contribuir a eradicar aquesta pràctica? A Ekoos http://www.ekos.org trobaràs l’Adriana Kaplan i altres fonts d'informació expertes en violència de gènere i salut sexual i reproductiva.
Des de la Regidoria de Polítiques d'Igualtat - Casal de la Dona, en compliment d'una de les mesures previstes en el I Pla de Polítiques d'Igualtat de Gènere a Lleida 2006-2010, donem suport a inciatives que tinguin com a objectiu difondre els efectes de la mutilació genital femenina i contribueixin a eradicar aquestes pràctiques que són una de les vulneracions més greus dels drets de les dones.
Podeu obtenir més informació sobre les diferents accions que es duen a terme a través de: www.donesenxarxa.cat/+La-UNICEF-i-l-UE-denuncien-la+
